Resultats de la cerca

Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la Junta Cubana…

Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la fabricació d’…

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra Constantí…

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’"El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic en castellà Anarquías 1896, La huelga 1901, El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 En català escriví les peces teatrals Càstig de Déu 1879 i Els vençuts 1903

Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina , a l’…

Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques Historia del nacionalismo catalán 1944, reeditada l’any 1967, Luis Millet, cantaire de Cataluña 1951, Cataluña, síntesis de una región 1954, Historia de las Internacionales en España 1956-57, Historia de los…

Collaborà assíduament a Lo Gai Saber i dirigí el Diario de Reus 1859 i l’ Eco del Centro de Lectura de Reus 1859 Com a poeta, guanyà diversos premis als jocs florals de Barcelona 1859, 1860 i fou inclòs a l’antologia Los trobadors nous , d’Antoni Bofarull 1858