Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
ball de bastons

Ball de Bastons (XX Festa Bastonera, Moià)
© C.I.C. - Moià
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les mans i a altures diferents (a l’altura del cap, de les cames).
El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols És conegut a diferents pobles d’Europa Països Baixos, Anglaterra i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ésser curts 40 cm i gruixuts 4 o 5 cm i on hom sap que existia al segle XVI Sembla tenir l’origen, o un precedent, en el ball d’espases ja practicat pels grecs en temps de Plató Rep també el nom de ball de bastonets , especialment quan els bastons són més lleugers i les figures del ball més simples
Club Twirling Canet
Gimnàstica
Club de twirling de Canet de Mar.
Fundat el 1970, fou impulsat per Elen van Delf Els primers deu anys participà en les festes majors de diferents pobles de Catalunya i el 1980 s’afilià a la Federació Catalana de Majorettes i Bandes A partir del 1989 assolí els primers èxits en twirling en l’àmbit català El 1992 aconseguí la segona posició en l’especialitat de dance sènior al Campionat d’Europa D’altra banda, Laura Ros i Maite Jiménez reberen la medalla de plata en la modalitat de duo al Campionat d’Europa 1992 i al Campionat del Món 1993
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
Las Bardenas

Paisatge característic de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
Comarca de Navarra, situada entre els rius Ebre i Aragó, també anomenada Bardenas Reales
.
És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas
Mare de Déu de Palleroa (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
iac
iac
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de cos molt fort.
Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible
Pere Màrtir Bordoy i Torrents
Filosofia
Historiografia
Historiador de la filosofia, especialitzat en el Pròxim Orient.
Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919
Christian Zervos
Disseny i arts gràfiques
Edició
Crític d’art i editor d’origen grec, naturalitzat francès.
Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle Fou el fundador dels Cahiers d’Art 1926-60, publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excellí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina