Resultats de la cerca

La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

Fou campió de Catalunya de marató 2009, mitja marató 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2012, 10000 m en ruta 2003, 2005, 2008, 5000 m 2004 i 3000 m en pista coberta 2004 En l’àmbit estatal guanyà el Campionat d’Espanya de marató 2005 També s’imposà en curses populars com la Cursa de la Mercè 2004, 2012 i la d’El Corte Inglés 2004 i en l’Obert de la Jean Bouin 2006, 2009, 2010 L’any 2008 fou tercer a la Marató de Barcelona Competí també en duatló i es proclamà campió del món 2011 i iberoamericà 2012

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…

La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra 1837-39 La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència 1918 L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga Aviat es destacaren diversos autors, com A Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta 1920 i Hamlet 1936, F Mediṇš i A Jurjaṇš, musicòleg i autor de música…

Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…

Començà escrivint teatre Les šumit ‘El bosc remoreja’, 1937, Jermakovy lebedi ‘Els cignes de Jermakov’, 1942, Ivan da Mar'ja 1942 És autor de llibres de divulgació científica per a nens Kem byt' ‘Qui ésser’, 1946, Skazka o strane Terra-Ferro ‘Conte del país Terra-Ferro’, 1959, Skaz pro gaz ‘Conte sobre el gas’, 1960 El tret característic de Perm'ak fou la combinació de la fantasia i la tradició populars amb els elements socials del seu temps Autor de novelles Skazka o serom volke ‘Conte del llop gris’, 1960, Staraja ved’ma ‘La vella bruixa’, 1961, Gorbatyj medved’ ‘L’os geperut…

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent  1896…