Resultats de la cerca
Es mostren 10482 resultats
Cognac
Ciutat
Ciutat del departament de Charente, a Poitou-Charente, França, situada vora el riu Charente.
És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…
Cauca
Riu
Riu de Colòmbia, afluent per l’esquerra del Magdalena (1 350 km).
Neix a la Cordillera Central, prop del volcà de Puracé i de les fonts del Patía, i flueix cap al nord, encaixat entre la Cordillera Central i l’Occidental En arribar al departament de Santander adquireix la seva direcció general SN i penetra al departament del Valle del Cauca, formant una fossa tectònica recoberta, en part, de cendres volcàniques que han donat origen a una fèrtil regió agrícola cacau, tabac, canya de sucre A Cáceres el riu abandona la regió muntanyosa per entrar en una plana alluvial formada pels seus alluvions i els del Magdalena, al qual s’uneix poc després de Majagual a l’…
mandarina

Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…
Syrdarja
Riu
Riu de l’Àsia central (2 212 km de longitud i 462 000 km2 de conca).
Es forma de la confluència dels rius Naryn i Karadarja, a la vall de Fergana Uzbekistan, travessa les muntanyes en direcció SW, prossegueix cap al N per l’extrem oriental de la regió de Kyzylkum, al Kazakhstan, i travessa en direcció NW la regió de Nizmennost’, també al Kazakhstan, fins a desguassar a la mar d’Aral Des dels anys seixanta, la desviació de part del riu per a la irrigació ha produït un important descens de la mar d’Aral El curs inferior és glaçat de desembre a març Els afluents principals són l’Angren, el Čirčiq, l’Arys’, l’Isfana i l’Isfajramsaj Passa per les ciutats de…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Patents i innovació tecnològica a Catalunya (1882-1935)
Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina