Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Sant Miquel del Pui o de Segur (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Interior de l’absis, d’aquest temple, convertit en una ruïna consolidada gràcies a una restauració recent ECSA - JA Corbella L’església de Sant Miquel, recentment restaurada, és situada al cim d’un petit turó que domina la riba esquerra del riu Flamicell, a uns 2 km a ponent de la Pobla de Segur, des d’on s’arriba per una carretera que segueix el marge esquerre del Flamicell JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG314815 Història Aquesta església fou el temple parroquial del primitiu emplaçament de la Pobla de Segur, anomenat simplement Segur Els primers esments coneguts del lloc de Segur…
Santa Maria de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG953612 Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons JAA-JBP-MLIR Història Segons es pot…
Castell de Querol (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista del turó que és coronat per les ruïnes del castell R Viladés Les seves restes, molt malmeses, s’aixequen enlairades sobre la serra de Querol, prop de la masia del mateix nom Només es conserven algunes restes dels murs defensius, però la seva ubicació deixa encara veure la seva situació estratègica, dominant el camí que portava de Berga a Cardona, la strata cardonensis Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,9 — y 49,8 31 TCG 959498 Hom pot anar-hi des de Montmajor per una pista en…
Sant Pau de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Pau de Terrassola des del costat sud-oriental L Prat Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada Mapa 291M781 Situació 31TCG707583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera 13 km Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un…
Santa Maria de Solanes (Lladurs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb l’absis, decorat amb faixes llombardes, les quals delimiten grups de tres arcuacions L Prat Santa Maria de Solanes es troba al terme parroquial de Montpolt, a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, propera a Pampe i a la vora de la casa Solanes Mapa 291M781 Situació 31TCG660588 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella fins a la gravera que hi ha sota Ceuró, on, a mà dreta de la carretera, hi ha dos camins, dels quals cal seguir el de mà esquerra Des de Solsona fins aquest trencall hi ha 14,800 km Cal seguir…
Robert de la Riba
Música
Nom de religió del compositor i organista català Joan Sans i Balcells.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…
Pere Ponsich i Rondes
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg d’expressió francesa.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…
Recinte fortificat del Voló
Art romànic
Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel…
Vila fortificada de Baixàs
Art romànic
Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina