Resultats de la cerca
Es mostren 1114 resultats
Mentuhotep II
Història
Rei, primerament de l’Alt Egipte (2060-2040 aC), i després faraó de tot el país (2040-2010).
Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu temple funerari a…
Tuthmosis I
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1525-~1512 aC).
Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà
Miquel Molist i Montaña
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió França Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 Tell Halula Síria un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates campañas de 1991 y 1992 Fou director del Museu d’Arqueologia Catalunya entre el juliol del 2000 i el…
Partit dels Treballadors del Kurdistan
Partit kurd.
De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca Al maig del 2025, i en el marc del dotzè congrés del partit, anuncià la dissolució del partit i que es posava fi a la lluita armada
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la…
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és legítim de…
sassànida
Història
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.
Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
Iran 2017
Estat
En política exterior, l’Iran va continuar implicat en la guerra de Síria A finals de gener, l’Iran, Rússia i Turquia van acordar posar en marxa un alto el foc, signat al desembre, entre el Govern sirià i les forces rebels, i establir-ne els mecanismes de verificació La tensió amb els Estats Units va quedar manifesta al llarg de l’any A final de gener, l’Iran va prohibir l’entrada de nord-americans al país en resposta a l’ordre executiva del president Trump que prohibia viatjar als EUA persones de set països musulmans, inclòs l’Iran Al febrer, l’Administració nord-americana va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina