Resultats de la cerca

Format des de molt jove en escoles militars de Nigèria, la Gran Bretanya i els EUA, participà en l’enderrocament de tres governs militars i acabà autoproclamant-se president de Nigèria l’any 1993, després d’unes eleccions generals que guanyà el candidat Moshood Ariola Instaurà un règim dictatorial, eliminant les institucions democràtiques, abolint els partits polítics i controlant fermament la premsa Durant el seu mandat es denunciaren contínues violacions dels drets humans Després de la seva mort li succeí en el càrrec el militar Abdulsalami Abubakar

Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano Fou alcaid del castell d’Elna Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial 1623 Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en ‘unitat operativa’ dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en crear-se l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Mestre d’escola 1949-55, el 1962 fou cofundador del Botswana Democratic Party BDP Estret collaborador de Seretse Khama, líder del partit, quan aquest esdevingué primer president de la Botswana independent 1966, Masire fou nomenat vicepresident i, a la seva mort 1980, el succeí a la presidència Continuà la política favorable a l’estabilitat i afavorí una certa prosperitat El 1998 cessà en el càrrec, i fou substituït per Festus Mogae Els anys noranta actuà com a mediador en el conflicte dels Grans Llacs

Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555

Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786

President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950