Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
Aplec dels Ports
Folklore
Aplec festiu i reivindicatiu de caràcter cultural i identitari valencià que se celebra cada any l’últim cap de setmana de juliol a una localitat de la comarca històrica dels Ports.
L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou activitats…
Baltasar
Història
Bíblia
Segons el llibre de Daniel, últim rei dels caldeus, fill de Nabucodonosor; durant un banquet, una mà misteriosa escriví a la paret l’avís de la fi imminent del seu regnat.
Segons les fonts extrabíbliques, sembla que era fill de Nabonid i corregent seu des del 541 aC morí el 539 aC quan Ciros prengué Babilònia
accés múltiple per divisió de codi
Forma desenvolupada catalana de la sigla anglesa CDMA, tècnica emprada pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per protegir-se de les interferències provocades pels alemanys.
Com que aquestes no es corresponien en codi, no eren descodificades, quedant només com un soroll de fons Però no va ser fins l’any 1989 que es consideraren les possibilitats del CDMA com a mètode d’accés múltiple, i no solament com un sistema militar per a evitar interferències Això coincidí amb unes primeres demostracions a càrrec de l’empresa Qualcomm, que ja havia desenvolupat anteriorment uns primers circuits integrats específics Després del debat sobre els avantatges del TDMA accés múltiple per divisió de temps i els del CDMA, el 1993 aquest últim fou acceptat per l’Associació d’…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
Locura de amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 19 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1855 de Manuel Tamayo y Baus GUIÓ AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Felipe, Elvira Fremont Doña Juana, Josep Argelagués, Joaquim Carrasco, Emília de la Mata, Josep Durany Sinopsi La reina de Castella, Doña Juana, està molt enamorada del seu marit, Don Felipe, i intercepta una carta de l’amant d’aquest citant-lo en un indret del bosc Doña Juana acut a la cita i provoca la sorpresa i la ira del seu…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Salvador Torres i Garriga
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars de la dècada…
Carles Mira i Franco
Cinematografia
Director.
Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es…
Carles Feriche Nedderman

Carles Feriche Nedderman
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format als escolapis de Sarrià, on desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador i es retirà el 1989, jugà dues temporades a primera nacional amb el Barcino Els seus majors èxits, però, arribaren a la banqueta A setze anys, es feu càrrec d’un equip de base dels escolapis, i el 1986 passà a dirigir l’equip juvenil del FC Barcelona, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya i dos de Catalunya en cinc temporades Com a tècnic culer, també fou campió de Catalunya amb l’equip júnior, que entrenà durant una temporada Fou l’entrenador de l’últim equip d’hoquei del RCD Espanyol abans…
Abel Ávila Rodríguez

Abel (amb el dorsal 66) i Ignasi Ávila Rodríguez (amb el dorsal 67)
arxiu c.a. man resa
Atletisme
Atleta de mig fons amb discapacitat visual.
Esportista del Club Atletisme Manresa especialitzat en 800 m, guanyà la medalla d’argent d’aquesta prova en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla d’or en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Participà també en les paraolimpíades de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 800 m i en 1500 m en el Campionat del Món de Lille 2002, or en 4 × 400 m i plata en 800 m i en 1500 m en el Mundial de Quebec 2003 i or en 4 × 400 m, plata en 1500 m i bronze en 800 m en el Mundial d’Assen 2006 En el Mundial en pista coberta Paralímpics de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 3000 m i fou segon en 800 m D’altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina