Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels…
el Montcau
Serra
Petita plataforma tabular i acinglerada que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m), al S dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
És termenal dels municipis de Pruit i de l’Esquirol Osona
remolliment
Patologia humana
Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural.
El remolliment cerebral o encefalomalàcia és una afecció aguda o crònica que pot ésser produïda per embòlia, trombosi, hemorràgia, etc Hom dona també el nom d'osteomalàcia al remolliment dels ossos
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà,…
Amical de Mauthausen
Història
Associació creada el 1962, que agrupa els exdeportats republicans dels camps de concentració del Tercer Reich, i també els familiars i amics, tant dels supervivents com dels assassinats als camps.
Amb seu a Barcelona, fou creada per Joaquim Amat-Piniella i altres exdeportats Té com a objectiu treballar a favor de la memòria de les persones que, en acabar la Guerra Civil Espanyola, creuaren la frontera catalanofrancesa camí de l’exili i que més tard patiren la deportació als camps nazis La referència de Mauthausen al nom es deu al fet que aquest camp de concentració fou el que reuní el nombre més gran de deportats de la Segona República Espanyola, bé que l’associació acull indistintament exdeportats de tots els camps nazis Amb els anys, també ha crescut el nombre d’associats que no…
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un…
alimentació complementària
Pediatria
Incorporació d’aliments sòlids i líquids diferents de la llet materna i de la llet de formulació a l’alimentació dels infants, que s’inicia després dels sis primers mesos d’alletament exclusiu.
Si bé poden haver-hi diferències individuals, després dels sis mesos la llet materna o de formulació en el seu defecte pot no ésser suficient per a satisfer tots els requeriments nutricionals dels nadons i nens petits, de manera que a partir d’aquest moment es comencen a introduir altres aliments L’equip de pediatria aconsellarà quan és el millor moment i amb quin aliment és convenient començar la diversificació alimentària, ja que això dependrà del grau de maduresa i desenvolupament de l’infant, i també de l’interès que demostri per tastar nous gustos i noves textures No obstant això, la…
rabosa
rabosa
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels blènnids, sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars i amb unes petites protuberàncies disposades en sèries longitudinals per sobre de la vora posterior dels ulls o darrere d’ells.
L’aleta dorsal és una mica retallada al centre, amb taques de color bru i blanc blavós El cos és de color gris o verd d’oliva, amb taques de color blau clar al cap i al dors, i el tronc presenta franges transversals fosques i taques blanques Habita al supralitoral —a la zona dels esquitxos—, als bassals i sota les pedres, i s’alimenta de glans de mar Es troba des de la Mediterrània fins a la mar del Nord