Resultats de la cerca

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d…

Té l’origen en una drogueria del barri barceloní de la Ribera, de la qual es feu càrrec Joan Uriach Feliu el 1858 Més endavant, el seu fill, Joaquim Uriach Uriach , continuà amb el negoci, que cobria tot l’espectre terapèutic de l’època, i fundà el primer laboratori de l’empresa 1898 a la zona de Sant Martí de Provençals, on l’any 1959 s’inicià la construcció de la nova seu corporativa El 1954  Joan Uriach Marsal , representant de la quarta generació familiar, s’incorporà a l’empresa, que posteriorment presidí 1995 L’any 2002, les oficines, els laboratoris, la producció i el magatzem foren…

Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren aquest poble a…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…

En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per…

Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època revolucionària del…

El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta venda Abans d…

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa Maria de la…

Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de…

La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona L’església…