Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
Anna Seghers
Literatura alemanya
Nom amb què és coneguda Netty Radványa, escriptora alemanya, de cognom familiar Reiling.
Membre del partit comunista des del 1929, fou presidenta de l’Associació Alemanya d’Escriptors des del 1952 al Berlín oriental Narradora de les lluites revolucionàries i de la resistència antifeixista, en l’estil del realisme socialista, contribuí a definir programàticament aquest, sobretot a través de la seva correspondència amb GLukács Obres importants són Das siebte Kreuz ‘La setena creu’, 1942, Die Entscheidung ‘La decisió’, 1959 i Das Vertrauen ‘La confiança’, 1968 En el camp de l’assaig, cal esmentar Briefe an Leser ‘Cartes al lector’, 1970, Über Kunstwerk und Wirklichkeit ‘Sobre l’obra…
Johannes Schlaf
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En un punt mort…
Horace Greely Hjalmar Schacht
Economia
Història
Financer i polític alemany.
Dirigent del Dresdner Bank 1908-15 i del Reichsbank, on fou president 1924-30, tingué un paper important en l’estabilització de la moneda alemanya, oposant-se al pagament de les reparacions de guerra Collaborà amb el moviment nacionalsocialista, i fou ministre d’economia nacional 1934-37 i sense cartera 1937-44 fou arrestat pel juny del 1944 perquè participà en un complot contra Hitler Jutjat a Nuremberg, fou absolt i posteriorment condemnat a vuit anys en el camp de concentració de May, d’on sortí el 1949, i presidí la banca Schacht 1953-63 Publicà Die Stabilisierung der Mark 1927, Das Ende…
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…
Hug Ademar de Santapau i de Ribelles
Història
Baró de Santa Pau (Hug IV de Santapau).
Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola filla El…
Salomó
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça (~1066-75).
Era monjo de Ripoll probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086 El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’interès
Bernat Sala
Literatura catalana
Escriptor.
El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu nombroses…
Gaspar de Rocabruna i de Taverner
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona 1825
Ernest Vilches
Ernest Vilches
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’església del Gesù…