Resultats de la cerca
Es mostren 7880 resultats
operació
Medicina
Intervenció directa sobre certes parts del cos danyades a fi d’eliminar-les en tot o en part (ablació, amputació), procurar-los alguna correcció o substituir-les per altres d’artificials o procedents de persones sanes (trasplantaments).
D’altres vegades té per finalitat practicar un drenatge fístula, extreure cossos estranys o formacions perilloses tumors o efectuar, simplement, una adequada diagnosi laporatomia exploratòria Conegudes generalment pel nom de l’especialista que les ha descrites, les operacions exigeixen uns profunds coneixements anatòmics del cirurgià, així com unes installacions adequades quiròfan i un instrumental apropiat, sotmès a una rigorosa asèpsia
temperatura aparent
Meteorologia
Temperatura que hauria de tenir l’aire, en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d’energia entre el cos humà i l’ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.
gimnot
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes de la família dels gimnòtids, de cos comprimit, allargat i serpentiforme, que atenyen uns 30 cm i s’assemblen a l’anguila, d’ulls petits i boca minúscula.
Habita en els rius de l’Amèrica subtropical
gasterosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos del grup dels actinopterigis de petites dimensions, amb el cos fusiforme i generalment proveït d’espines punxants davant l’aleta dorsal o de petites plaques òssies als costats, les quals espines formen una cuirassa.
Inclou diverses famílies amb nombroses espècies, generalment d’aigua dolça, notables pels seus hàbits de nidificació, entre les quals destaca l’espinós
ganoïdeus
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis que es caracteritzen pel fet de tenir el cos recobert amb escates ganoides (formades per un estrat ossi i un de ganoïdina) o amb plaques òssies i rarament nu.
La majoria de gèneres són fòssils i eren abundants durant el Cretaci inferior i el Juràssic Un dels representants actuals és l’esturió
nucúlids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis que tenen la closca amb una doble sèrie de denticles molt punxeguts; el cos és subtriangular, de peu molt gros i amb una brànquia bipinnada a cada banda.
Habiten als fons fangosos de la Mediterrània i a l’Atlàntic
notocordi
Anatomia animal
Eix esquelètic fibrós, elàstic i cilíndric que s’estén al llarg de tot el cos, dorsalment respecte al tub digestiu i ventralment respecte al cordó nerviós, en els urocordats durant les fases larvàries lliures i els cefalocordats.
Molts vertebrats el presenten en la fase embrionària, i en resten rudiments entre les vèrtebres dels adults
con
con
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cos limitat per un pla que conté una corba tancada (base del con) i pel conjunt de semirectes que, partint d’un punt fix (vèrtex del con) exterior al pla de la base, recolzen sobre la corba.
Es parla de con circula r si la base és una circumferència En un con circular, si la projecció del vèrtex sobre el pla de la base coincideix amb el centre, es parla de con recte , en cas contrari es parla de con oblic Els segments que tenen per extrems el vèrtex i un punt qualsevol de la base s’anomenen generatrius l’altura d’un con és la distància del vèrtex al pla de la base El volum d’un con és un terç de l’àrea de la base per l’altura L’àrea lateral d’un con circular recte és π rg , essent r el radi de la base i g la longitud de la generatriu
pela-roques
Pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament