Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Ernest August III de Hannover
Història
Rei titular de Hannover des del 1878.
Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic
Ermenguer
Història
Primer comte d’Empúries conegut.
Degué ésser encarregat de la policia de la Mediterrània catalanobalear en ocasió de l’organització naval creada per Carlemany el 810 per a fer cara a la pirateria normanda i sarraïna El 813, amb el seu estol desféu en aigües de Mallorca cristiana encara una expedició sarraïna hi capturà vuit vaixells i alliberà més de cinc-cents captius El seu nom fa suposar que era de Catalunya o de Septimània
Fadrique Enríquez y de Ayala
Història
Almirall de Castella.
Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo
Fadrique Enríquez
Història
Mestre de Sant Jaume i senyor d’Haro, fill il·legítim d’Alfons XI de Castella amb Leonor de Guzmán.
Adelantado de la frontera, en fou exonerat pel seu germà Pere I, amb qui es reconcilià al cap de poc 1350 Amb el seu germà bessó Enric, s’uní amb Juan Alfonso de Alburquerque quan aquest es rebellà contra el rei Assetjat per aquest a Toro, s’hi reconcilià novament, i l’acompanyà en la guerra contra Aragó, on ocupà Jumilla, però el rei el féu assassinar a Sevilla
Enric V de França

Enric V. de França
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.
Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia
Eduard VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i d’Irlanda (1547-53), fill d’Enric VIII i de Joana Seymour.
Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica
Jaume Domenge
Pintura
Pintor actiu a Palma, Mallorca.
Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III
Christian Dior
Christian Dior
© Fototeca.cat
Modista francès, un dels més internacionalment considerats.
Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts
Anton Diabelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Música
Compositor i editor de música austríac.
Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini