Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
Relació dels municipis durant la Segona República
Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
la Plana del Pintor
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), al N del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció.
El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni dels 50 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans 4 224 h 1984
la Barriada Nova
Barri
Barri del municipi de Canovelles (Vallès Oriental), format prop de l’estació del Nord de Granollers.
Actualment exerceix les funcions de cap municipal Aglutina la gran allau immigratòria que es produí dels anys seixanta ençà
Gualba de Baix
Caseria
Caseria del municipi de Gualba (Vallès Oriental), situada entre la carretera C-35 i la Tordera.
Es va formar al segle XVIII amb casetes humils, però s’ha renovat molt en temps moderns Actualment concentra la major part de les empreses del terme Celebren la festa major el 27 de juliol
Can Canyameres
Urbanització
Urbanització del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental), situada al SW del poble, al límit amb Sabadell.
Can Mas
Barri
Barri del municipi de Ripollet (Vallès Occidental) constituït per grans blocs d’habitatges de construcció recent.
missionera filla de la Sagrada Família de Natzaret
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1884 a Aiguafreda (Vallès Oriental) per Josep Manyanet i Vives.
La congregació té cura de collegis, residències per a noies, exercicis espirituals i activitats missioneres Té cases a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina
la Riera
Veïnat
Veïnat del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), al SW de Cànoves, de caràcter disseminat.