Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
hortalissa

Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i…
caràcter sexual
Biologia
Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les quals defineix el sexe.
Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris , constituïts per les gònades testicles en el mascle i ovaris en la femella, i els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica En l’home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a l’andropausa en l’home Es diferencien en genitals penis o òrgan copulador, pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella i…
servent
Bíblia
Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús
cantiga d’amigo
Literatura
>Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat.
El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la…
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma…
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb…
llengüeta
Música
Peça de metall, canya o fusta, flexible i petita, les vibracions de la qual produeixen la sonoritat de diversos instruments aeròfons.
Pot ésser lliure com en l’harmònica, l’acordió, etc, simple batent clarinet, saxofon, els jocs de llengüeteria de l’orgue o bé doble oboè, corn anglès, fagot, etc
desener
Història
Militar
Cap d’una desena en el sometent o en les milícies de les ciutats catalanes abans dels decrets de Nova Planta (1707-16).
Eren anomenats també deners o deeners
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud