Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
Miguel Boyer Salvador

Miguel Boyer (agost de 1995)
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió…
Joan Piquer i Simón
Cinematografia
Realitzador, guionista i productor cinematogràfic.
Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta 1964 i Vida y paz 1965, sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra 1976, basada en la novella de Jules Verne, Escalofrío 1978, rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man 1979, Mil gritos tiene la noche…
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
Centre mixt d’investigació creat el 1995 gràcies a un acord entre el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El centre, situat amb seu a Mallorca, és estructurat en dos departaments Recursos Naturals i Física Interdisciplinària L’IMEDEA es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excellent laboratori reduït dels oceans del planeta Agrupa prop de 150 investigadors 2005, entre personal de la UIB i del CSIC Des del 2000 n'és director Joaquim…
Sant Joan de Lloret
Art romànic
El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més…
Sant Pere de Guèmol (Banyoles)
Art romànic
L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…
Sant Miquel del Cros (Argentona)
Art romànic
Antiga església, reedificada el 1929 en un emplaçament diferent a l’original, situada al S del terme, a la dreta de la riera d’Argentona, gairebé al límit amb els municipis de Mataró i de Cabrera de Mar Presideix el veïnat del Cros, on hi ha el casal de Can Garí i altres cases antigues com les Matenes o Can Bartrina El 1014 s’esmenta per aquest indret una terra de Sant Miquel, cosa que fa suposar que ja devia existir la capella, la qual surt sovint documentada a partir del 1187 En les visites pastorals figura com la capella de la casa del Cros L’antiga capella es trobava ruïnosa el 1851, i…
La casa de Cabrera de Mar
Art romànic
Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan Ferrer, baró…
Sant Martí de Poià (Badalona)
Art romànic
Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp…
Casal o palau comtal d’Ix (la Guingueta d'Ix)
Art romànic
La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho…
Santa Llúcia de Pujol Guià (l’Arboç)
Art romànic
Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia Durant molts segles tingué ermità…