Resultats de la cerca
Es mostren 6445 resultats
Basílica de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Vista aèria de les ruïnes de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries Planta general de les estructures de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries/Universitat de Girona Situada a l’extrem meridional del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà gairebé a tocar de la carretera de Viladamat-l’Escala, davant del turó de les Corts, l’església de Santa Magdalena i les estructures relacionades amb ella, formen part d’un dels assentaments suburbans que es van articular a l’entorn de la ciutat romana tardana i altmedieval d’Empúries El conjunt va ser excavat, gairebé del tot, per…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
Sant Cebrià de Palautordera (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic Arxiu Gavín La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG5114194 S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251 El camí de sorra que s’agafa condueix directament al casal…
L’islam
Aquest mapa mostra la difusió de l’islam, practicat aproximadament pel 20% de la població mundial vegeu els mapes 32, 34 i 35 Les àrees amb un percentatge més alt entre un 91 i un 100% de musulmans són el Magrib i els països del Pròxim Orient fins a l’Índia Després trobem entre el 51 i el 90% de musulmans als països del nord d’Àfrica, a més de Somàlia, les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia central, Bangladesh i Indonèsia l’únic país del continent europeu que té més del 51% de població musulmana és Albània Després venen països que tenen entre el 21 i el 50% de musulmans alguns països…
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…
Pobellà
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del municipi de Mont-ros, situat a 1 233 m alt., al S de Mont-ros. La seva església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri, depèn de l l’església de Santa maria de Mont-ros.
la Vall de Montbram
Llogaret
Llogaret del municipi de Sureda (Rosselló), al SE del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Oltrera, límit amb el terme d’Argelers).
Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram actual església de la Vall i el castell de Montbram adquirit, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler
obra forana
Història del dret català
Dels s. XII al XV, treball de construcció dels murs exteriors, les barbacanes i, per extensió, la torre mestra i la cisterna d’un castell (o de la força de la vila no integrant d’una demarcació de castell termenat), en el qual restaven obligats a participar tots els homes no privilegiats, entre 14 i 60 anys, del territori jurisdiccional.
El senyor del castell, en aquests casos, havia de posar un mestre d’obra i facilitar les vitualles pel manteniment dels obligats al treball en alguns casos, el treball forçat o de destret es compensava amb una convinença de caràcter econòmic
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…