Situació
Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic.
Arxiu Gavín
La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG5114194.
S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251. El camí de sorra que s’agafa condueix directament al casal. Per accedir a l’església cal preguntar a la masoveria. (CBC-MRGP)
Història
La capella de Sant Cebrià de Palautordera actualment es troba integrada en l’edifici del castell de Fluvià. La primera notícia de l’església apareix en el testament de Pere Bonfill, de 28 d’octubre de 1120, on llega a S. Cipriano de Palacio quatre sexters de vi; la fàbrica, però, ha estat datada del segle XI.
El castell o casa forta de Fluvià era conegut amb el nom de domus de Palau; aquest era el cognom de la família que s’hi establí el 1154. Era dins el terme jurisdiccional del castell de Montclús, però tenia al seu càrrec la quadra de Campins, que fou una de les més importants de Catalunya a més de tenir el dret de ferreria instituït el 1188. Gaudia de certs privilegis respecte al domini feudal del castell de Montclús, i això provocà més d’un conflicte.
Posteriorment, per aliança matrimonial el casal passà al domini dels Torrelles el 1373, i el 1427 s’incorporà al llinatge dels Fluvià i la casa en prengué el nom, que encara perdura avui dia, malgrat l’extinció d’aquesta nissaga l’any 1832.
La capella de Sant Cebrià possiblement va ser construïda, pel que es desprèn de la seva capacitat, amb finalitats parroquials, però la manca de població al seu voltant i el creixement de Palautordera potser van ser la causa que no fos utilitzada com a tal. El que és evident és que no es tracta originàriament d’una capella de castell, sinó que la casa es va construir posteriorment entorn de l’edifici. Si bé ha sofert diverses modificacions i reformes al llarg del temps, que n’han alterat l’aspecte exterior, es troba en molt bon estat de conservació i no ha estat modificat cap element essencial al seu interior. Al segle XIV va ser fortificada i s’hi aixecà una doble teulada de dos vessants, amb espitlleres, obra que queda tapada per les parets de la casa. Se sap que durant la guerra dels Segadors hi entraren els terços, ja que el seu senyor, Antoni de Fluvià, s’oposava a l’allotjament de les tropes. Segurament després d’aquest fet el castell fou reformat i s’hi construí el sector de migdia de l’edifici actual, on es pot veure l’escut dels Fluvià. Al final del segle passat la casa, que es trobava en estat ruïnós, va ser de nou reconstruïda i ampliada pel seu nou propietari, Benet Adroher i Vinyals, que l’havia comprada al comte de Creixell. En aquestes obres també es reformà l’església, la qual es va convertir en una capella neobarroca. Es trobaren les imatges antigues dels sants patrons, romàniques, dintre un dels murs de l’església, les quals foren cedides al museu de Vic. Després de la guerra civil de 1936-39 es referen els altars i es feren les pintures de l’absis; l’última reforma data de l’any 1967. (CBC-MRGP)
Església
Capella amb capçalera trilobulada i absis de planta sensiblement ultrapassada, totalment envoltada per les construccions tardanes que formen l’actual castell de Fluvià.
Rambol
Exteriorment, tan sols es pot veure un fragment de l’absis major, en el mur de llevant del casal, que no conserva la seva forma original, sinó que va ser sobrealçat i espitllerat i es convertí en torre de defensa. L’entrada, que es troba situada a ponent, queda desfigurada per un petit porxo que es va construir just al davant. Els murs nord i sud queden incorporats dins les dependències de la casa, i, per tant, no són visibles exteriorment.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, amb volta lleugerament apuntada sobre arcs torals. El parament és de pedres tallades i disposades regularment. La capçalera és trilobada i la planta dels tres absis és lleugerament ultrapassada, en forma de ferradura. Les dues absidioles són més baixes que l’absis central, igual que en altres esglésies del mateix tipus, com ara Sant Pere de Montgrony o Sant Pere de Gallifa. La capella es pot datar dins el segle XI per les seves característiques, malgrat que documentalment no s’ha confirmat. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 56
- Barral, 1981, pàg. 285
- Monreal, 1958, pàgs. 16-17
- Adroer-Cabestany, 1987, pàgs. 11-12