Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Santa Maria de les Illes (Castellcir)
Art romànic
Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions
Santa Maria de Camp-ras (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres
Santa Maria de Castelltort (Calonge de Segarra)
Art romànic
Les primeres notícies històriques sobre aquesta església són tardanes Això no obstant, és del tot probable que ja existís en època romànica, ja que el castell de Castelltort, del qual fou capella, és documentat des del segle XII Les primeres referències d’aquesta església són de l’any 1685, que en una visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic consta que es trobava sota l’advocació de la Concepció En l’actualitat a la masia de Castelltort, successora del castell, es conserva la capella de la Concepció, totalment secularitzada i destinada a usos profans
Mare de Déu de les Pinyeres (el Masroig)
Art romànic
Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus
Sant Martí d’Estopanyà
Art romànic
Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu
Mare de Déu de les Ares (les Paüls)
Art romànic
Les ruïnes d’aquest santuari són situades al sud del terme, prop del barranc de les Ares Aquesta capella, en estat de ruïna i molt transformada, correspon a un edifici d’una sola nau, sense santuari diferenciat i de filiació molt dubtosa pel que fa a la seva datació Tanmateix, tot i el procés de transformació que ha pogut patir, el seu origen alt-medieval es palesa en el parament de carreuó que presenta, ben escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que evoquen les formes constructives de l’inici del segle XII
Sant Martí de Vilanova (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra per mitjà del petit priorat de Santa Maria de Nocelles El 1023 membres de la família Lierp o Vilanova dotaren l’església de Nocelles amb l’oratori de Sant Martí, al damunt de Torrueco, amb delmes, primícies, una heretat a Vilanova, defuncions i oblacions La dotació de l’església de Merli registra també una terra al Camp de Sant Martí 1122 Tot i que no en trobem esment, sens dubte després del conveni del 1295 passà al priorat de Roda
Hoagy Carmichael
Música
Pianista, cantant i compositor nord-americà.
Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules
Svend Simon Schultz
Música
Compositor, director d’orquestra i crític danès.
Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P Schierback en les disciplines de piano i composició 1933-38 Crític musical en Politiken 1942-49, parallelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J Sibelius, S Prokof’ev i D Šostakovič
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV