Resultats de la cerca

Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…

Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou…

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…

Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…

A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat de bigues…

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d’acord amb l’…

El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera llegà en feu el…