Resultats de la cerca

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde…

Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…

El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’Urgell, i el seu…

El castell de Valerna era situat al sud-oest del terme de Verdú, al límit amb Preixana, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Nalec, on avui dia hi ha una gran partida agrícola que porta l’antic topònim de les Valernes L’indret de Valerna fou conquerit als musulmans cap al 1056, conjuntament amb Verdú, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I aquest, l’any 1072, cedí als esposos Arnau Company i Guisla i a llur fill Oliver, en propi alou, el lloc de Verdú per tal que hi afavorissin el poblament, i pocs anys després, el 1080, l’esmentat matrimoni féu donació a Ponç Duran i la seva esposa Ermengarda…

Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…

L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs En la documentació conservada es parla de l’església parroquial de Santa Eugènia de la Freita, advocació que perdurà fins, almenys, al principi del segle XIV Es desconeix si després d’aquesta data es produí un canvi d’advocació de l’església parroquial de la Freita, o si bé hi havia un edifici anterior a l’existent en l’actualitat, dedicat a sant Joan, que estigué sota el patronatge de Santa Eugènia L’esment més antic conegut de la vila de la…

El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…

La seva biografia no és ben coneguda Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618 Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella A més del teatre, conreà la poesia i la prosa En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novellesca Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando , espècie de miscellànies formades per actes, poesies, novelles curtes algunes de tan excellents com Los tres maridos burlados i comèdies, com El vergonzoso en palacio , que…

Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que apareix esmentada al principi del segle XI, en un document datat entre el 1010 i el 1033, en què es restituí al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell el monestir de Senterada i el seu patrimoni, que havia estat usurpat pel jutge Miró de Bellera El comte Bernat de Pallars li feu donació de les esglésies del terme de Petra Bruna et de Velbezing , de Sant Vicenç i Sant Joan i Sant Esteve, i la tercera part d’aquesta parròquia —de Perabruna— L’any 1082, en la donació que Artau II feu de diverses esglésies al monestir de Gerri,…