Resultats de la cerca

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, Pallars…

Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont Una conspiració avortada el féu fugir a París 1831 —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne 1832—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito , i el 1841 projectà la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

Hibridador especialitzat en el conreu de roses, n’assolí varietats de prestigi internacional com Margarita Riera 1923, Mme Gregoire Staechelin 1927, Nevada 1927,  Condesa de Sàstago 1932, Si 1956, considerada la rosa més petita del món, i com els rosers miniatura Estrellita de Oro , 1940, Perla de Alcanada , 1944, Perla de Montserrat , 1945 Visqué i desenvolupà la seva tasca a Sant Feliu del Llobregat Obtingué 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en concursos com els de Bagatelle de París, Saverne, Roma, Baltimore i Ginebra, i la Rosa d’Honor, màxima distinció mundial…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha estat primer…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’Orquestra…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al…

Estudià història i arqueologia a la Universitat del Caire i teologia al seminari copte del Caire Posteriorment ingressà al monestir copte de Suriani Ordenat sacerdot el 1955 i consagrat bisbe el 1962, fou investit papa d’Alexandria el 1971 Entre el 1981 i el 1985, enfrontat al president Anwar al-Sadat visqué exiliat L’any 1991 fou elegit membre de la presidència del Consell Ecumènic de les Esglésies, amb seu a Ginebra El seu pontificat es caracteritzà per la internacionalització de l’Església copta Contrari a algunes tesis del concili II del Vaticà, l’any 1973 visità oficialment…

Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia i a altres…