Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
premi Nobel de la pau
Entitats culturals i cíviques
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau.
És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…
Arnold Christian Vlok Van Wyk
Música
Compositor i pianista sud-africà.
Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch…
Robert Lachmann
Música
Etnomusicòleg alemany.
Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C Sachs i EM von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi Després del 1918 estudià musicologia amb J Wolf i C Stumpf, com també llengües semítiques amb E Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música de la Staatsbibliothek de…
Enrico Fubini
Música
Musicòleg italià.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de…
Okko Kamu
Música
Director d’orquestra i violinista finlandès.
Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de…
Pasqua
Judaisme
Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte (Èxode), unida a la festa dels àzims , que es prolonga durant set dies.
La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’àpat a Jerusalem…
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i…
Mont del Temple
Indret de la ciutat vella de Jerusalem.
Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i sobretot arran…
Transjordània
Geografia històrica
Antiga regió de Palestina situada a l’E del Jordà i corresponent a les fronteres de l’actual Jordània després de l’armistici del 1967.
Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats, constituí el principat llatí de…
Arthur Ashkin

Arthur Ashkin
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Física
Físic nord-americà.
Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina