Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
Raimat

Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Viticultura
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al segle XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià, fou…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
Sant Pere el Vell
Monestir
Antic monestir benedictí i ara parròquia de la ciutat d’Osca, Aragó.
Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan s XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del s XIII, hom construí la capella de…
Sant Vicenç d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…
Than Shwe
Política
Polític de Myanmar.
Als anys cinquanta s’enrolà a l’exèrcit, dins del qual combaté la guerrilla karen Féu costat al cop d’estat del general Ne Win 1962 i ascendí gradualment l’escalafó el 1978 era coronel, vicecap de l’estat major el 1985 i major general el 1986 Aquest any ingressà al comitè central del Partit Birmà del Programa Socialista Després de la repressió que esclafà la revolta democràtica del 1988 formà part del Consell per a la Restauració de la Llei i l’Orde presidit per Saw Maung, al qual succeí l’any 1992 En aquest càrrec refermà l’isolament del país instaurat per Ne Win Enfrontat a l’opositora…
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de…
Imma Mayol i Beltran
Política
Política.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona El 1978 ingressà al PSUC , després d’haver estat durant dos anys membre del Partit Comunista de les Illes Balears Havent treballat en el camp social, el 1992 es dedicà a la política i fou escollida diputada d’ Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament El 1999 es decantà per la política municipal, i rellevà Eulàlia Vintró al capdavant de la candidatura ecosocialista a l’Ajuntament de Barcelona Després dels comicis fou nomenada quarta tinenta d’alcalde Arran de les eleccions municipals del 2003, gràcies a un ascens electoral, fou nomenada…
Castell d’Alió
Art romànic
Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina