Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Kallípolis, destacà l’any 2002 en proclamar-se campió de Catalunya en la prova de banderes, títol que guanyà en nombroses ocasions En aquesta mateixa especialitat guanyà la medalla d’or al Campionat d’Espanya d’estiu 2009 i la Lliga de clubs de divisió d’honor 2005, 2008, 2010, en què aconseguí diversos podis tant en banderes com en esprint platja Amb la selecció catalana també guanyà la medalla d’or en banderes en el Campionat d’Espanya 2006, 2009, així com en llançament de corda 2008, i participà en competicions internacionals com el Míting Internacional…

Membre del Club Patrícia de Lleida, debutà en competicions estatals el 1992 En categoria sènior, aconseguí la medalla de bronze en la prova de cèrcol del Campionat d’Espanya 1999 Fou campiona d’Espanya per equips i segona en la classificació general d’aquesta competició 2000, en què guanyà la medalla d’or en corda i la medalla de bronze en cèrcol i maces Entre el 1999 i el 2001 també formà part de la selecció catalana El 2002 debutà amb la selecció estatal, i fou sisena tant al Campionat d’Europa 2003, 2006 com al Campionat del Món 2003, 2005 Participà en els Jocs Olímpics d’…

Els clauets solen estar fixats sobre la taula harmònica, i la seva posició -que sovint s’identifica amb una escola o àrea de construcció- influeix en el so i el timbre de l

De dimensions reduïdes uns 50 cm, caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts catorze que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant atesa l’escassa durada del seu so Des del s XIV ha evolucionat notablement al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes sol 3 — re 4 — la 4 al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4, a les quals fou afegida, dins…

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras…

Escriví les seves primeres obres quan encara era a la universitat, entre les quals destaquen Cuatro Poemas de Amor , amb text del poeta xilè Pablo Neruda, i algunes peces per a piano, com les Semblanzas Chilenas , i una Suite per a orquestra de corda Treballà a l’Institut d’Investigacions Folklòriques de la Universitat de Xile, i posteriorment marxà als EUA per perfeccionar els seus estudis Ha estat vinculat amb les activitats de la Societat Internacional de Música Contemporània L’any 1954 estrenà al Festival Internacional de Santander el ballet Candelaria , presentat també a…

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes Rosmira , 1757…

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els concerts per a…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com Fernando und…