Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Sant Esteve de la Vall (Matadepera)
Art romànic
Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve” existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement, havia…
Colomar de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Edifici medieval destinat a la cria de coloms, considerat per alguns, erròniament, com un columbari romà ECSA - J Bolòs Probable colomar fet amb tàpia situat en uns camps actualment plantats de vinyes, al sud de l’Arboçar de Baix Mapa 35-17447 Situació 31TCF965762 Des de l’Arboçar de Baix, agafarem un camí antic que surt del darrere de les cases que envolten la torre i s’enfila cap al bosc i cap a les vinyes JBM Història No es coneix cap document que esmenti aquest colomar Quan fou identificat, es va creure que era un columbari romà, és a dir, el lloc on es guardaven les cendres dels…
Sant Aventí de les Cases (Tor-la-ribera)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, característica pel seu absis poligonal de transició al gòtic ECSA - JA Adell L’església de Sant Aventí és al centre del petit despoblat de les Cases de Sant Aventí, situat al vessant meridional del Montet, a 1180 m d’altitud Mapa 32-10 213 Situació 31TBG980937 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del quilòmetre 3 de la carretera de Vilacarle a Torla-ribera JAA Història L’any 1007 l’abat Galí d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí Es tracta de la primera notícia que s’ha trobat d’aquesta…
Tragèdia de Caldesa
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1458.
Desenvolupament enciclopèdic Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge collectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa Com s’ha destacat recentment, en el cos…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen…
Sant Genís de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred…
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquest temple després de les obres recents de consolidació o restauració ECSA - JA Adell La capella de Sant Gervàs és situada a uns 200 m a llevant del castell, i de l’important jaciment arqueològic del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall Mapa 33-12290 Situació 31TCG323599 Per a anar-hi cal anar fins al poble de Sant Miquel de la Vall, a la vall de la Barcedana, des d’on surt una pista que en uns 2 km arriba a la capella i al conjunt arqueològic i monumental JAA Història Les primeres notícies que coneixem de l’església de Sant Gervàs daten del…
Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…
Sant Genís de Massadella (Navàs)
Art romànic
Situació La capella es dreça propera al mas Massadella, el qual és situat vora la carretera de Navàs a Serrateix, a la banda nord-oriental del terme Long 1 o 51’ 14” - Lat 41° 54’ 35” Hom hi va per la carretera de Navàs a Serrateix Del quilòmetre 3,4 arrenca un camí, situat a mà dreta, que amb un breu recorregut mena al mas Massadella, darrere el qual se situa la capella En aquest mateix mas hi ha la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Mujal primer, i després de Massadella, situat dins els límits del castell de Viver No…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina