Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Namaqualand
Regió
Regió de l’Àfrica sud-occidental, dividida, pel riu Orange, entre la Little Namaqualand, al NW de Sud-àfrica, i la Great Namaqualand, al S de Namíbia.
Habitada pels names uns 49000 individus, l’economia es basa en la ramaderia i en l’explotació d’importants jaciments miners
Canarrossa
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia
les Conilleres
Caseria
Caseria del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), dividida en els nuclis de la Conillera Grossa, al nord, i de la Conillera Xica, al sud.
piastra
Economia
Moneda divisionària equivalent a una centèsima part de les lliures d’Egipte, Líban, Síria i Sudan, i de la lira turca dividida en 100 piastres o kurus
.
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
tennis

Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Sants Màrtirs Just i Pastor

Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina