Resultats de la cerca
Es mostren 15505 resultats
bocatge
Obertura superior que dóna accés a les sitges, els cups, els pous, les cisternes.
canceller | cancellera
Política
Història
Dret constitucional
Títol que en alguns països sud-americans hom dóna al ministre d’afers estrangers.
cadirat
Construcció i obres públiques
Agronomia
En els recs, pas que dóna sortida a l’aigua d’una gran séquia.
Tipitaka
Denominació (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon pali (cànon búdic) del budisme Theravāda.
És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista
Thor-Able
Astronàutica
Nom que hom donà al míssil Thor quan li fou incorporat el coet Able.
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
ganxó | ganxona
Gentilici
Nom satíric que hom dóna als naturals de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Betsabé
Bíblia
Filla d’Eliam i dona d’Uries l’hitita, un dels generals de David.
Aquest aconseguí de seduir-la i provocà la mort del marit Més tard l’esposà, i d’aquesta unió nasqué Salomó
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
Montcada
Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…