Resultats de la cerca

Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al segle XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar

Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica

Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat tant si era un laic com un eclesiàstic, per damunt de les provisions fetes pels ordinaris

Detall de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll Yavhé o Déu entrega la Llei a Moisès, seguit de tres personatges més un guerrer, un eclesiàstic i un cavaller / Arxiu Comarcal del Ripollès - Fons Salvador Alimbau

El 22 de juliol de l’any 1548, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Perot d’Alentorn, de Cervera diputat reial Lluís Dusai i de Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sibil, diaca canonge de Barcelona diputat reial Joan Ferrer de Busquets, donzell de Tarragona diputat reial Guerau Sobirà, doctor en lleis El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel d’Omsi de Sentmenat, fou canonge i sagristà d’Elna i abat de Santa Maria d’Arles des del 1564, i assistí…

Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons

Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori

Sembla que a l’origen designà el cap dels notaris pontificis i el prefecte de la cancelleria apostòlica, càrrec que hom retroba en altres cancelleries imperials i eclesiàstiques També designà el clergue que es trobava al capdavant dels diaques, sotsdiaques i clergues menors

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor de treballs…

En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales