Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Reproducció bacteriana
Patologia humana
Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…
sistema endocrí

El sistema endocrí
© Fototeca.cat
Biologia
Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren unes secrecions anomenades hormones, que són abocades a la sang per ser distribuïdes per tot el cos.
Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les…
priorat de Lledó
Lledó d’Empordà Façana de l’església de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Priorat
Canònica augustiniana ( Santa Maria de Lledó
) situada a la població de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089 per Adalbet i Alamburga, senyors de Navata.
El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa Maria del Vilar…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…
Aleksandr Aleksandrovic Al’abjev
Música
Compositor rus, fill d’una família destacada de l’oest siberià.
L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l' opéra comique Lunnaja noc' 'La nit del clar de lluna', i vaudevilles , algun d’ells molt famós Excellí en la composició de cançons, entre les quals destaca El rossinyol 1823, amb text d’Anton Del’vig Aquesta romança va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de…
Ernesto Camillo Sivori
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del…
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a…
coneixement
Filosofia
Funció i acte intel·lectuals, mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix com a tal en reconèixer-lo com a realitat en si.
Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una…
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i antijeràrquica de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina