Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També realitzà…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí la Deutsche…

Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba II de…

Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès

Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el matrimoni del…

Com a membre destacat del Partit Republicà Radical fou detingut arran de la Setmana Tràgica, i fou regidor de Barcelona i diputat provincial 1911 El 1915, però, se separà del lerrouxisme i participà en la fundació del Bloc Republicà Autonomista , dins el qual s’integrà, el 1917, en el Partit Republicà Català Posteriorment milità en els rengles socialistes i fou president de l’Ateneu Socialista de Barcelona Collaborador d' El Progreso i altres periòdics, dirigí algunes colleccions, com la Biblioteca Sociológica Internacional , la Biblioteca de Novelistas del Siglo XX i la…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària