Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit…
Les berberidàcies
Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces…
Les gimnospermes
Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…
El bosc de Boixavila
Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…
col·lector | col·lectora
Majordom o encarregat de recollir en nom del propietari els fruits i les rendes de les masies.
ikebana
Art
Art japonès de col·locar flors, branques, fruits i pedres en diversos suports amb finalitat estètica i simbòlica.
Els seus orígens com a art floral, pels voltants del s VI, són carregats de conceptes religiosos, simbòlics i filosòfics La primera escola d’ikebana és la Ikenobo, fundada a principis del s VII Aquest art floral ha sofert una lenta evolució i ha donat vida a altres estils Els més importants són el rikka , el shoka , el nagheine i el moribana
hipocarp
Botànica
Engruiximent apical i sovint carnós del peduncle de certs fruits, com és el cas de l’anacard.
acres

Acres
Mokkie (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les sapotàcies, de l’Amèrica tropical de fruits bruns i comestibles.
El làtex que hom obté d’incisions practicades a l’escorça serveix per a fabricar el xiclet
eritròxil
Botànica
Gènere de plantes tropicals americanes, de la família de les eritroxilàcies, de flors pentàmeres i fruits drupacis.
L’espècie més coneguda és la coca
costa
Botànica
Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment als fruits de les umbel·líferes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina