Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
Costabona

Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
Zona Fòrum

Vista de la Zona Forum
© Xevi Varela
Sector del litoral del Barcelonès situat al districte tecnològic 22@
, entre els termes municipals de Barcelona
i Sant Adrià de Besòs
, al marge dret de la desembocadura del Besòs.
Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície superior a les…
Armand Samsó i Gaixet
Periodisme
Periodista i activista polític.
S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en contraposició al…
Musée National de l’Histoire de l’Immigration

Façana del palau de la Porte Dorée
Museu
Museologia
Museu de París dedicat a la immigració a França.
Forma part del complex museístic del palau de la Porte Dorée, que inclou també les exposicions del mateix palau i l’Aquarium Tropical És el primer museu en el seu gènere i té per objectiu reconèixer i donar valor al paper dels immigrants en la societat francesa i presentar la història de la immigració en els dos darrers segles Juntament amb l’exposició permanent, organitza exposicions temporals temàtiques relacionades amb la immigració a França Obert el 2012 a partir de la Cité Nationale de l’Histoire de l’Immigration, fou inaugurat oficialment el 2014 El canvi de valors de la…
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
©
Medicina
Conjunt integrat d’instal·lacions i centres dedicats a la recerca biomèdica amb seu a Barcelona.
Inaugurat el maig de 2006, en són copartícips l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra Inclou i collabora estretament amb l’Hospital del Mar, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM, el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra CEXS-UPF, el Centre de Regulació Genòmica CRG, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMRB, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL i l’Institut d’Alta Tecnologia IAT La tasca del PRBB s’articula en sis grans àrees informàtica biomèdica i biologia de sistemes, regulació…
Museu de Mallorca
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1961 sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…
Sant Bartomeu de l’Argentera
Art romànic
El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil barroc fou…
Teatre de la Zarzuela
Música
Teatre de Madrid creat a mitjan segle XIX a la placeta de Jovellanos, prop del carrer d’Alcalà, per a la representació de sarsuela de to costumista, que s’havia imposat a la cort i a tot l’àmbit hispànic.
Promogut per una Sociedad Artístico Musical formada per autors d’èxit com F Asenjo Barbieri, J Gaztambide i C Oudrid, entre d’altres, fou bastit segons plànols de Jerónimo de la Gándara i José M Guallart i inaugurat el 1856 amb obres d’E Arrieta, F Asenjo Barbieri, Ramon Carnicer i J Gaztambide Tingué una gran vitalitat fins el 1909, que s’incendià S’hi havien estrenat els més populars autors de sarsueles, entre els quals Amadeu Vives Bohemios Refet per l’arquitecte Cesáreo Iradier, s’obrí de nou el 1913 amb un ball de màscares Tingué empresaris diversos, fins que la Societat…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina