Resultats de la cerca

La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la…

El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…

La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…

Estudià a la Universitat d’Hamburg i a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín Deixeble de F Schreker a la Hochschule für Musik de Berlín 192225, en aquest centre guanyà el Premi Mendelssohn per la seva Passacaglia , per a orquestra Director de l’Òpera de Darmstadt 1927-29, es dedicà intensament a la direcció i estigué durant un any al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i treballà a la Städtische Oper de Berlín Considerat pels nazis un artista degenerat, el 1935 emigrà a la Gran Bretanya i el 1947, any en què obtingué la nacionalitat britànica, dirigí l’orquestra de l’Òpera…

És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens Com a la resta…

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació…

El seu nom ret homenatge a una localitat propera a Bristol, on el grup nasqué el 1993 arran de la unió de Geoff Barrow teclats i programació, i collaborador del collectiu The Wild Bunch, Massive Attack i Neneh Cherry, Beth Gibbons veu i Adrian Utley guitarra, als quals s’afegiren altres membres El seu primer disc, Dummy 1994, fongué atmosferes intenses, instrumentacions electròniques i tornades dramàtiques, amb influències del soul i el hip-hop , proposta que donà cos a la tendència del trip-hop i el so Bristol El grup reaparegué el 1997 amb un àlbum homònim que reafirmà el seu…

Format per Pau Debon cantant, el seu germà Pere Manel bateria, el teclista Jaume Manresa, el baixista Joan Roca i el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver , s'inicaren el 1997 amb una primera maqueta de quatre temes El seu primer disc, Antònia Font , es publicà el 1999 El grup es convertí en un conjunt de referència per la seva música eclèctica amb influències que van des del reggae , la rumba i la pachanga fins a un ampli ventall de sonoritats mediterrànies i anglosaxones i uns textos d’inclinació surreal Publicà successivament A Rússia 2001 amb el qual es projectaren…