Resultats de la cerca

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Deixeble de Thornstein Veblen, fou professor a la Universitat de Califòrnia i a la de Columbia 1907-46, on creà escola Fou un dels fundadors del National Bureau of Economic Research, que també dirigí Autor de la primera anàlisi sobre el cicle econòmic basat en la recollida d’un gran nombre de dades, propugnà l’aplicació del mètode estadístic en l’anàlisi dels fenòmens econòmics És autor de Business Cycles 1927, Measuring of Business Cycles 1946

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

Es formà al Massachusetts Institute of Technology on dirigeix el departament d’estètica i informàtica i a l’Institute of Art and Design de la Universitat de Tsukuba, al Japó Des del 2007 presideix la Rhode Island School of Design EUA És considerat pioner en la fusió d’arts visuals, disseny, tipografia i interactivitat Sovint les seves obres remeten als pioners de l’abstracció geomètrica Inventà un mètode anomenat design by numbers per a aprendre a programar ordinadors

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant

El 1916 rebé el nom de Consell d’Investigació Pedagògica Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924 Eugeni d’Ors en fou el primer director, amb Alexandre Galí de secretari Organitzà l’Escola Normal de Mestres, impulsà el mètode Montessori, la creació de biblioteques populars, diversos cursos monogràfics i installà la primera biblioteca pública de temes pedagògics als Països Catalans Publicà les revistes Quaderns d’Estudi , i Butlletí dels Mestres i la collecció popular '' Collecció Minerva '

Impulsor d’una original concepció de la narrativa històrica, que elaborà amb documents de l’època medieval i també amb els avenços de la psicologia moderna De la seva producció cal citar Srebrne orły ‘Les àguiles de plata’, 1943, Koniec , Zgody Narodów “La fi de la Concòrdia de les Nacions”, 1957, Tylko Beatrycze ‘Solament Beatriu’, 1962 i Nowa baśń ‘La nova llegenda’, 1962-70, diversos volums En l’assaig Rodowód literacki ‘Genealogia literària’, 1974 resum el seu mètode històric

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori