Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…
,
Les plantes superiors o espermatòfits
La colonització del medi terrestre per les plantes comporta adaptacions a climes i ambients molt diversos L’herba de mal gra Ranunculus parnassifolius , per exemple, es fa a les pedrusques i les tarteres de l’estatge alpí dels Pirineus, on arriba fins als 2 900 m d’altitud Ernest Costa Les plantes superiors, anomenades més pròpiament espermatòfits, són vegetals terrestres, generalment verds, que fan flors i llavors espermatòfit vol dir, precisament, planta amb llavors Constitueixen un fílum molt homogeni reconegut com a tal des de fa molt temps, al qual Linné va donar el nom de…
Gerónimo Latorre
Música
Organista i compositor d’origen aragonès.
Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…
El que cal saber de l’encefalitis
Patologia humana
L’encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses contingudes al crani, causada generalment per una infecció vírica Aquesta malaltia pot ésser previnguda en una mesura important amb la vacunació contra el xarampió i la parotiditis, ja que els virus que provoquen aquestes malalties de vegades afecten també el teixit nerviós encefàlic De vegades, l’encefalitis pot generar símptomes molt lleus, com ara mal de cap i febre En altres casos, però, provoca una alteració general i greu del sistema nerviós central que pot afectar les funcions vitals De totes maneres, l’evolució…
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…
Ignasi Folch i Torres

Ignasi Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Literatura
Escriptor, germà de Josep Maria Folch i Torres.
Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…
,
melodia infinita
Música
Expressió utilitzada per R. Wagner (unendliche Melodie) en Zukunftsmusik ('Música del Futur', 1860) com a definició del seu ideal d’una música dramàtica sempre característica i allunyada, per tant, de qualsevol fórmula convencional.
Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les…
loke
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Figura de la mitologia escandinava, protagonista d’heroïcitats diverses, associat, poc o molt, al mal, potser per influència posterior del cristianisme.
En els cants de l’Edda apareix traint els déus, enganyant-los, insultant-los i canviant de forma
desfici
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.
espatllat | espatllada
Patologia humana
Dit del malalt afectat d’algun esquinç o luxació, causat per un mal gest, especialment de la part superior del tòrax.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina