Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Club Tennis Barcino
Tennis
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes de pàdel,…
Barcelona Universitari Club

Equip de la temporarada 2015-16 del Barcelona Universitari Club
© BUC
Rugbi
Club de rugbi de Barcelona conegut popularment com BUC.
Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Rugbi Club Universitari per un grup de jugadors de diferents equips, amb Ramon Eiximeno com a president Jugà el primer partit el 25 de desembre contra la UE Santboiana i el 1930 disputà el Campionat de Catalunya El mateix any incorporà la pràctica de l’atletisme, la boxa, el tennis i l’hípica, entre altres esports, i s’incorporen a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d’Estudiants Catòlics, i l’entitat passà a anomenar-se Barcelona Universitari Club Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, el 1931, el club…
,
L’irradiador del port i les gavines
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…
futbol platja

El futbol platja es començà a practicar al Brasil i arribà a Catalunya en la dècada de 1980
NET EC
Futbol
Especialitat de futbol que es practica sobre sorra de platja, en el qual dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter)
tenen per objectiu marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària Les dimensions del camp són aproximadament de 36 × 27 m i els partits es divideixen en tres parts de dotze minuts Conegut en anglès com beach soccer , es començà a practicar a les platges del Brasil El 1992 els membres fundadors de la Beach Soccer Worldwide BSWW redactaren el primer reglament i organitzaren un torneig pilot a Los Angeles L’any següent es jugà la primera competició oficial a Miami Beach, en la qual participaren els equips dels Estats Units, el Brasil, l’Argentina i Itàlia El 1995 es disputà al Brasil…
hoquei subaquàtic

L’hoquei subaquàtic es practica al fons d’una piscina
FECDAS
Hoquei
Esport practicat en apnea al fons d’una piscina en què dos equips de sis jugadors es disputen un disc de plom mitjançant un estic.
L’objectiu del joc és marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària fent lliscar el disc pel fons de la piscina Els jugadors passen la major part del temps sota l’aigua i van equipats amb ulleres, tub respirador, aletes, guants i estic Els equips poden ser masculins, femenins o mixtos També conegut com hockey sub, nasqué el 1954 a Portsmouth Gran Bretanya Fou inventat per Alan Blake, del Southsea Sub-Aqua Club, que impulsà aquell nou esport per mantenir l’activitat dels membres del seu club durant l’hivern Originalment rebé el nom d’ octopush , es practicava amb…
article contracte
Gramàtica
Forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de o per: al (a+el), als (a+els), del (de+el), dels (de+els), pel (per+el), pels (per+els).
Joana Massissa, companya de Serrallonga
Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…
El monaquisme femení
Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Sergi López i Ayats
 DR.jpg)
Sergi López i Ayats
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic.
Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina