Resultats de la cerca

El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya com de la…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South…

Net d’Antoni Oller i Biosca S'educà a París, on anà a viure el 1841, i a Bilbao Viatjà per tot el món Tornà a París i el 1865 creà un sistema d’apostes a l’hipòdrom de La Marche que el 1867 perfeccionà i convertí en un sistema d’apostes mútues, nom amb el qual batejà l’agència que obrí a París Le Pari-Mutuel El mateix any fundà el Bulletin des Courses , primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls Acusat pels competidors, hagué de tancar l’agència 1874, bé que el 1887 pogué restablir-la Alhora s’interessà pels espectacles musicals lleugers i fundà la sala d’atraccions…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…

Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…

Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat 1620, se n’…

Fill del comte Teodofred i net del rei Khindasvint Visqué a Còrdova i fou fet duc de la Bètica En morir Vítiza 710, els seus enemics elegiren rei Roderic Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els barbarescs, comandats per Ṭāriq i ajudats per Olbà, passaren l’estret i s’establiren al lloc després anomenat Gibraltar Roderic tornà a Còrdova, reuní l’exèrcit i en confià les…

Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que tingueren…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…

Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el…