Resultats de la cerca

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…

Detingué el monopoli de la televisió fins el 1954 i de la radiodifusió fins el 1972 És considerada un model de televisió pública, independent i deslligada d’interessos econòmics no inclou publicitat El seu finançament és públic i els programes culturals i els informatius hi tenen una gran importància Les emissions radiofòniques tingueren un paper remarcable durant la Segona Guerra Mundial, especialment als països ocupats pel Tercer Reich Fou el primer servei de televisió amb emissions regulars iniciades el 1936, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial i represes el 1946 Entre les…

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la…

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…

És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur llengua i llur…

El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa 1349, malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure El 1360 fou establert un sol procurador reial A part els lloctinents i altres …

Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intelligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte , slapstick , pantomima…

Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament…