Resultats de la cerca

Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit…

Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del…

El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el…

El 1955, a Barcelona, féu estudis de medicina Fou representant d’un quartet musical de Barcelona que promocionà de manera remarcable aconseguí diversos contractes per treballar a diferents països europeus i també una gira per Amèrica Xile, Argentina, Colòmbia, etc Arran de la seva participació en activitats anti-franquistes, el 1956 hagué de fugir a l’estranger Finalment s’establí a Colòmbia, on installà amb un amic un magatzem d’articles diversos a la població de San Juan Urabá a la zona selvàtica de la costa colombiana Amb grans dificultats i en una regió on actuava la guerrilla, fundà un…

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre…

Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…

L’església, desapareguda, de Sant Cebrià, a partir de la documetació sembla més vinculada a la vila d’Alàs que no pas a Ges Es coneix l’existència d’aquesta església a partir de la deixa, inclosa en el testament d’Arnau Dacó, del 1075, de l’alou de Sant Cebrià amb la seva església a Santa Maria de la Seu Posteriorment, l’any 1083, el mateix Dacó donava a la canònica de la Seu l’alou de Sant Cebrià, situat prop de les esglésies de Sant Esteve d’Alàs i de Sant Romà de Banat Les primeres mencions, però, d’aquest topònim, es corresponen als anys 1047 i 1049 —on el terme de Sant Esteve d’Alàs se…

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quidproquo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i…