Resultats de la cerca

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats…

El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…

Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns faisans i…

Malgrat que l’any 979, en el testament de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, apareix la “ valle que dicunt lemena ”, la constatació més antiga de l’existència de “ Sancti Stephani de Lemana ”, la proporciona l’evacuació que van fer Guillem Ademar, la seva muller i el seu fill de les dominicatures i altres drets que tenien en aquesta església a favor de la mitra gironina, el 1156 Tanmateix, és a partir del començament del segle XIV, després de més d’un segle i mig sense cap dada, que apareixen una sèrie de documents, més o menys continuats, que permeten de reconstruir una part de…

El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…

El castell de Mont-roig del Camp, del qual avui dia no resta res, estava bastit en el mateix indret que en l’actualitat ocupa la nova església parroquial de Sant Miquel, construïda durant els segles XIX i XX Aquest castell ocupava, per tant, el centre de la vila, que era emmurallada La menció més antiga de Mont-roig, com un dels límits del Camp de Tarragona, és de l’any 1118, que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i Camp de Tarragona Sembla que el primer esment del castell de Mont-roig apareix en l’acta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…