Resultats de la cerca
Es mostren 1575 resultats
Joan Llopis i Sarrió
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium”…
Seth
Mitologia
Déu egipci d’Ombos i senyor de tot l’Alt Egipte en època predinàstica, oposat a Horus, déu del Baix Egipte.
Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons…
Edmund Spenser
Edmund Spenser
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Rebé educació a la Merchant Taylor's School i a Cambridge Amistats literàries amb GHarvey i PhSidney el relacionaren amb la cort i fou nomenat secretari del governador d’Irlanda 1580, on residí gairebé tota la vida El fruit fou A View of the Present State of Ireland 1663 The Shepheardes Calender 1579 introdueix l’ègloga, de tendència arcaïtzant Immergit dins la tradició tant clàssica com humanista, utilitzà noves formes mètriques amb tècnica molt acurada, i la seva temàtica es basà en la cultura de l’antiguitat clàssica Tot aquest conjunt d’elements i formes se sintetitzaren en The Faerie…
dinastia Flàvia
Història
Nom donat a dues dinasties d’emperadors romans.
La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…
Massimo Cacciari
Filosofia
Filòsof italià.
Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i Wittgenstein, es…
Filó
Literatura
Escriptor hel·lenicojueu.
Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi…
Botswana 2017
Estat
L’anunciada visita del dalai-lama a Gaborone, prevista per al mes d’agost, va deteriorar les relacions entre els governs de Botswana i de la Xina En fer-se públic que el president Ian Khama rebria el líder espiritual dels tibetans, que viu exiliat a l’Índia, el Ministeri d’Afers Estran-gers xinès va difondre un comunicat en el qual acusava el dalai-lama de fer “activitats separatistes antixineses amb la cobertura de la religió” Una setmana abans del viatge, el dalai-lama el va anullar, per recomanació mèdica, segons la nota oficial, anullació que no va rebaixar la tensió entre…
Aton
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual designava el disc solar, manifestació de Ra.
Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV Durant el regnat d’ Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte Es formà aleshores una nova teologia religió egípcia , la màxima expressió de la qual és l’ Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104 La doctrina, d’origen solar i activament monoteista d’ací, persecució dels altres cultes, anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut…
Aunis
Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al segle V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou reincorporada a…
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina