Resultats de la cerca

Fill d’Alejandro Ferrant Fischermans Amb el temps obtingué, per oposició, el càrrec de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que exercí primer a la Corunya i després a Barcelona i a Madrid La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona 1931, i fou molt important la que dos anys més tard li organitzà l’ADLAN Defensà sempre la integració a l’avantguarda internacional figurà a l’Exposición de Artistas Ibéricos, de Madrid 1925 Per la seva llarga estada a Catalunya 1920-34 i la vinculació que hi tenia, la seva actuació dins l…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…

Fill d’un comerciant genovès establert a Marsella, després d’exercir com a comerciant per un temps es dedicà a l’art de trobar Els seus dots artístics i la seva intelligència li valgueren el favor de Barral dels Baus, Raimon de Tolosa, Ricard I Cor de Lleó i Alfons II de Catalunya i Aragó En un moment determinat decidí ingressar a l’orde del Cister, en el qual es feu admetre juntament amb la seva dona i els seus dos fills Fou prior de l’abadia de Toronet, i el 1205 fou nomenat bisbe de Tolosa La Chanson de la croisade albigeoise el fa còmplice dels assassinats comesos per les tropes de Simó…

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un…

Rebé les primeres classes de música del seu pare Serví el comte Carl Philipp del Palatinat, llavors resident a Breslau, i més tard viatjà a Itàlia, on coincidí amb Alessandro i Domenico Scarlatti durant els anys compresos entre el 1708 i el 1714, mentre era al servei de la reina mare polonesa Maria Casimira a Roma El 1715 tornà a Alemanya per treballar breument a les corts dels Hessen-Kassel i de Düsseldorf i posteriorment, pels volts del 1717, a la de Dresden Viatjà per diverses ciutats, com Praga, Londres i Viena, on actuà com a llaütista A Praga, amb motiu de la coronació de…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons profanes a tres…

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat…

L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en…

Serví com a organista a l’església de Sant Salvador a Venècia Del 1657 al 1659 ocupà la plaça de mestre de capella a Bèrgam El 1663 es traslladà a Viena, on fou vicemestre de capella de l’emperadriu Elionor El 1667 abandonà Àustria i tornà a Itàlia, on entre el 1669 i el 1677 treballà com a primer organista a Sant Marc de Venècia com a successor de F Cavalli Pels volts del 1678 fou nomenat organista honorari a la cort de Nàpols i, finalment, ocupà la plaça de mestre de capella de la cort 1680 PA Ziani fou una de les figures més rellevants de la primera generació de compositors de…