Resultats de la cerca
Es mostren 2143 resultats
tropeolina
Alimentació
Nom genèric dels colorants grocs azoics, sintètics i tòxics, que hom ha emprat com a additius alimentaris en substitució del safrà.
amidur
Química
Nom genèric de les substàncies de fórmula MNH₂, que deriven de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un metall.
Els més importants són els dels metalls alcalins i, sobretot, el de sodi, els quals són composts iònics obtinguts per reacció directa del metall amb amoníac gasós a temperatura elevada No tots els metalls que reaccionen amb l’amoníac donen amidurs el magnesi, per exemple, dóna nitrur Altres amidurs, tals com els de Ni i Cd, són obtinguts a partir dels alcalins per doble descomposició en l’amoníac líquid Els amidurs reaccionen amb l’aigua donant amoníac i l’hidròxid del metall això fa que tinguin propietats deshidratants Alguns d’ells redueixen també els òxids dels metalls pesants
la Mercè

Església de la Mercè de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris.
La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del palau municipal…
naftalè

Naftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats.
Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un sòlid blanc,…
La Ilustració Catalana
Capçalera del primer número de La Ilustració Catalana (10-VII-1880)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista gràfica editada a Barcelona del 1880 al 1894.
Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…
peso
Economia
Unitat monetària principal de l’Argentina des de la seva configuració com a nació independent.
Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA…
Marçal Sintes i Olivella

Marçal Sintes
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya Formà part de l’equip fundacional de la revista Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…
Antonio Pappano
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià piano, composició i direcció d’orquestra als EUA i ben aviat treballà com a repetidor i director assistent en diferents teatres d’Europa i Amèrica, com ara la New York City Opera, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Òpera de Frankfurt i l’Òpera de Chicago Collaborà amb Daniel Barenboim a Bayreuth en els muntatges de Tristany i Isolda , Parsifal i L’anell del Nibelung El seu debut com a director tingué lloc a Oslo amb La bohème , de Puccini, i dos anys després dirigí per primer cop al Covent Garden la mateixa òpera pucciniana El 1991 fou nomenat director musical del Théâtre Royal…
Maria Eugènia Alegret i Burgués
Dret
Jurista.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’Escola Judicial del…
Rosa Cullell i Muniesa

Rosa Cullell i Muniesa
© Corp. Catalana de Mitjans Audiovisuals
Economia
Periodista i dirigent empresarial.
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és diplomada en Alta Direcció per l’IESE Ha treballat en el “Mundo Diario”, la BBC de Londres, TVE-Catalunya i el diari “El País” L’any 1988 fou nomenada directora de Comunicació de la Caixa de Pensions, entitat de la qual també fou directora general adjunta i membre del comitè de direcció, i representà l’entitat en els consells d’administració d’algunes de les empreses participades Panrico, Telesp, Port Aventura En 2002-2005 fou nomenada consellera delegada del Grup 62 de la qual aleshores la Caixa era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina