Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
Sant Esteve de la Febró
Art romànic
El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…
Sant Miquel de Cassibrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Les restes de l’anomenada capella de Sant Miquel es troben al cim del turó de Sant Miquel, que tanca el poble de Cassibrós pel sud, on s’han localitzat esporàdicament diversos vestigis de material ibèric Mapa 34-9 182 Situació 31TCH551152 Història No hi ha notícies històriques concretes d’aquesta església, ni de la seva advocació original, que hem presumit que era la de Sant Miquel pel topònim del turó on es troba Tampoc no sabem si es tractava de la primitiva parròquia de Cassibrós, que al segle XVIII s’hauria traslladat a l’emplaçament actual, tal com succeí amb la…
Sant Domènec del Tossal (Ponts)
Art romànic
Situació Petita capella, formada per una nau rectangular sense absis diferenciat i amb una porta tardana oberta al mur de ponent ECSA - F Baltà La capella de Sant Domènec es troba aïllada en un repeu del serrat que tanca la vall del Tossal pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG466415 Per a anar-hi cal prendre una pista de 2 km que surt de la carretera de Ponts al Tossal, just passat el coll que baixa cap al Tossal JAA Història Fins avui dia no s’han trobat referències documentals d’aquesta capella o santuari, que depèn eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Bartomeu del Tossal MLlR…
Sant Vicenç (Lasquarri)
Art romànic
Situació Petita capella en ruïnes, l’absis de la qual s’ha convertit actualment en una cabana de pastors ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç es troben en un indret isolat, al sud-est de la vila de Lasquarri, en l’antic camí de l’Avellana Mapa 32-11 251 Situació 31TBG968718 Per a anar-hi cal agafar la pista que comunica Lasquarri amb Lluçars, i un cop fets uns 2 km ja es veuen a mà dreta les ruïnes de l’església JAA-JBP Església Es tracta d’un edifici en estat totalment ruïnós i abandonat, del qual s’ha adaptat la part absidal per a cabana de pastor, mitjançant la…
Santa Maria de Llanera de Solsonès o de les Pallisses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Al costat de tramuntana del despoblat de Llanera i a migjorn del coll del mateix nom, envoltada pels barrancs de Santa Maria i d’Ardèvol, es troba l’església de Santa Maria de les Pallisses, a llevant del municipi de Llanera Mapa 330M781 Situació 31TCG745371 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Després del punt quilomètric 10, hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb 4 km mena al mas Gilibets, d’on surt un caminet, també a mà esquerra, que amb uns vint minuts a peu deixa a Santa Maria, on des de fa temps no se celebra culte Església…
Sant Cristòfol de Corbera de Llobregat
Art romànic
Situació La capella, a l’entrada del barri de l’Amunt, és situada sobre unes roques Mapa 36-16420 Situació 31TDF086850 S’hi va des de Corbera de Dalt, per la carretera que va a Sant Ponç de Corbera, i es troba prop de la seva cruïlla amb la carretera de Gelida Història Quant als orígens de la capella, podria haver estat una cella monàstica relacionada amb el monestir proper de Sant Ponç de Corbera Les primeres notícies documentals daten del 1594, quan l’ermità que hi habitava, Sebastià de Vallsebre, feu testament Església Aspecte que ofereix des del costat sud-est aquesta església, reforçada…
Teatro alla Scala
Música
Teatre de Milà, un dels més prestigiosos escenaris d’òpera del món, bastit després de l’incendi del Teatro Ducale (1776) a l’indret de l’antiga església de Santa Regina della Scala (segle XIV), construïda per iniciativa de Beatrice R. della Scala, muller del duc Bernabò Visconti.
Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició…
vibràfon

Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…
La filla del mar
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat al Teatro Odeón de Buenos Aires, en traducció castellana, el 12 de setembre de 1899, i al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina