El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró. El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153.
Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal. Al final del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. Més endavant consta que l’església de la Febró era sufragània de la parròquia de Capafonts.
L’edifici actual, segons l’inventari del 1924, fou construït durant el segle XIX. A la façana consta la data del 1859. Segons la gent gran del poble, les naus laterals i el campanar foren bastits posteriorment, entre els anys 1861 i 1864. (MMFG)
Al cementiri nou de la localitat de la Febró s’han localitzat tres esteles clavades al mur de tanca del cementiri, de les quals només una correspon possiblement a l’època medieval. Aquesta es pot definir com estela de tipus funerari; té una alçada visible de 55 cm, un diàmetre de disc de 30 i un gruix de 21 cm. És decorada amb motius cruciformes en ambdues cares (Palomar, 1993, pàgs. 173-179). Partint de la cronologia atribuïda per M. Riu (Riu, 1982, pàgs. 29-57), C. de la Casa i M. Domènech (Casa-Domènech, 1982, pàgs. 168-169) i dels estudis realitzats sobre altres obres d’aquest tipus a la Conca de Barberà (Menchon, 1988-89, pàgs. 251-317; 1987 (1990), pàgs. 155-176), caldria datar la peça a partir del segle XII.