Resultats de la cerca

Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb ingredients teatrals…

Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les salamandres’,…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i…

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe,…

L’any 1956 fugí amb el seu marit i la seva filla de l’ocupació soviètica a Hongria i s’installà a Neuchâtel Treballà alguns anys en una fàbrica, se separà del marit i estudià a fons el francès, llengua que adoptà per a l’activitat literària Inicialment publicà obres de teatre John et Joe , 1972 L’heure grise ou le dernier client , 1975 La clé de l’ascenseur , 1977 Un rat qui passe , 1984, però la projecció internacional li arribà amb la primera novella, Le grand cahier 1986, que narra la història de dos bessons al començament de la Segona Guerra Mundial, obra que continuà amb La preuve 1988…

Després de graduar-se en arts a la Universitat de Tennessee 1952, el 1953 s’allistà a la marina, on serví fins el 1957 Aquest any retornà a la Universitat de Tennessee, on publicà els seus dos primers relats en una revista de la institució El 1960 inicià una existència itinerant i, subsistint en part gràcies a beques i en part fent oficis diversos, es dedicà intensament a l’escriptura Visqué a Chicago i en diverses ciutats de Tennessee, viatjà a Europa i, a mitjan anys seixanta, visqué un quant temps a Eivissa Des del 1976 residí a Texas i a Nou Mèxic La seva narrativa, caracteritzada pel…

Llicenciat en ciències polítiques 1975, els anys següents estudià teoria i piano als conservatoris de Gant i Brusselles S'interessà en la música minimalista dels nous compositors nord-americans com Steve Reich, Terry Riley o Philip Glass, i el 1983 analitzà aquesta tendència en la tesi Amerikaanse repetitieve muziek Posteriorment fou productor de programes musicals a la ràdio belga 1978, i el 1980 realitzà el seu primer enregistrament For Amusement Only - The Sound of Pinball Machines El 1979 formà l’orquestra Soft Verdict, amb la qual féu gires internacionals que li donaren una gran…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet…