Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
monestir de Lluçà

Vista del santuari de Santa Maria de Lluçà
© C.I.C. - Moià
Monestir
Canònica augustiniana fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà (Osona).
L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…
Santa Coloma d’Áger
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta església i de la necròpoli que té al costat són situades darrere mateix del cementiri actual, al N de la vila d’Àger, anant cap al Montsec Es tracta del jaciment arqueològic més primitiu que s’ha descobert a Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG145528 Actualment s’hi pot anar pel camí de Coll d’Ares Les poques restes que s’han conservat, com hem dit, són darrere del cementiri FFLI Història La història d’aquesta església és poc coneguda, tot i que és indubtable que es tracta d’una de les esglésies més antigues de la vall d’Àger, anterior a la invasió islàmica, tal com…
Santa Maria de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa d’un camp de prat al lloc dit Lobergadello villio , que…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…
Sant Miquel de Toudell (Viladecavalls)
Art romànic
Situació Vista de la façana oest de l’església, visiblement reformada, amb un gran campanar d'espadanya descentrat MC Vista de l’església des del seu angle sud-est D Ferran L’ermita de Sant Miquel es troba dins de la finca de Can Mir És situada a uns 220 m d’altitud, en el mateix pla que el castell de Toudell, entre la riera de Gaià i el torrent del Salt Malgrat la seva proximitat al castell, no n’és possible la visió Mapa 392M781 Situació 31TDG144009 Poc abans del km 3 de la carretera que va de Terrassa a Viladecavalls, un camí asfaltat a l’esquerra de la carretera ens introdueix a un petit…
Sant Pere del castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…
Castell de Sant Vicenç (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista de l’excavació de l’església des del nivell del carrer ECSA - R Lobo Els vestigis d’aquest castell, també anomenat Castell d’Enclar, i del jaciment que hi ha al seu voltant es localitzen en un turó rocallós que domina el poble de Santa Coloma vegeu el vol VI, pàgs 433-442, de la present obra En el mateix turó hi ha l’església de Sant Vicenç d’Enclar Situació x I° 29’ 30” - y 42° 29’ 00” Intervencions arqueològiques Les excavacions i els estudis fets aquests darrers anys a Enclar han permès la publicació d’una memòria molt notable, que aporta importants dades sobre aquest…
Necròpoli de l’Estació
Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una zona d’…
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Fill d’un metge benestant i net d’Erasmus Darwin a 16 anys, amb el seu germà, anà a Edimburg per estudiar-hi medicina, com era la voluntat del seu pare, però ho deixà de seguida i inicià estudis de teologia amb la idea de prendre ordes sagrats Un cosí seu l’afeccionà a colleccionar plantes, insectes i exemplars geològics fou membre del cercle d’afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants, com Henslow i Dedgwick El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell “ HMS Beagle ” havia de fer a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina