Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
pulsació
Física
En un fenomen altern sinusoidal, producte de la freqüència pel factor 2π.
Hom la representa per ω, o sia ω = 2π f És anomenada també freqüència angular , i el seu valor és expressat en radiants/segon
transmissor polar
Amplificador de potència emprat en emissors en què es busca un alt rendiment energètic (idealment, una eficiència energètica del 100%), i en què el senyal multinivell a transmetre es genera separant per camins diferents els components d’amplitud (mòdul) i de fase (per això el nom de polar).
El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador normalment commutat, de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida Els amplificadors EER i ET, en què les…
constant de Rydberg
Física
Constant, inicialment empírica, que intervé en la llei de Moseley.
En la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr hom l’expressa per R ∞sub = m e e 4 /8ε 2 0 h 3 c , o bé per R = μ e 4 /8ε 2 0 h 3 c , segons que la massa del nucli atòmic sigui considerada infinitament gran respecte a la de l’electró o bé que, en el moviment planetari de l’electró al voltant del nucli, hom prengui com a massa de l’electró la massa reduïda μ = m e M / m e + M que li correspon en el sistema electró-nucli En aquestes expressions, m e és la massa de l’electró en repòs, e la càrrega de l’electró, ε 0 la permitivitat del buit, h la constant de Planck, c la velocitat de la llum en el…
indicador mètric
Música
Signe o signes que, posats al començament d’una partitura o -si hi ha canvis mètrics que ho justifiquin- al llarg d’aquesta, indiquen el metre general de l’obra.
Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són…
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models…
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el…
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina