Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Centernac
Centernac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou.
El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs 584 m alt, en part coberta de bosc roures i alzines El conreu més important és la vinya 43 ha Al vessant meridional de la serra de Vergèrs hi ha jaciments de feldespat Prop del riu hi ha el molí de Centernac , que fabrica farina amb una sèrie d’installacions que formen un petit nucli una petita resclosa més avall és destinada a afavorir el turisme El poble 68 h agl 1982 306 m alt és en un replà al vessant septentrional de la serra de Vergèrs, a l’esquerra de l’Aglí L’església parroquial de Sant Pere és esmentada ja el 899…
Rigardà
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant…
el Ràfol de Salem
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, estès a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell.
L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de Castelló de les…
Guadasséquies
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets.
El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida L’església parroquial la…
Sant Martí de Bosquerons (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava…
Santa Llúcia (Tortosa)
Art romànic
Un any després de la fundació del monestir de Benifassà, de l’orde del Cister, l’any 1233, el rei Jaume I féu donació als religiosos d’una bodega i una vinya a Remolins, on uns anys més tard, el 1252, els cistercencs fundaren una casa i una capella dedicada a santa Llúcia, que va ser oberta al culte L’any 1342, sembla que, per ruïna de la casa de Remolins, es traslladaren a un edifici de la plaça de Santa Anna, davant de la catedral El 1822 el Ramo de venta de fincas de monasterios y conventos suprimidos procedí a la venda de l’immoble En el document consta que era el núm 2 del…
Sant Andreu de les Vinyes (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les quals hi havia…
Jaume Ciurana i Galceran
Política
Enologia
Enòleg i polític.
Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment…
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el…
Sant Vicenç d’Áger
Art romànic
Situació Absis de la primitiva església de Sant Vicenç, començat dins l’estil romànic i acabat en un llenguatge plenament gòtic ECSA - F Fité El complex de l’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, format en realitat per la unió de dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a la part baixa, a llevant, de la vila d’Àger JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG148525 Història L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger és el resultat de la fusió en un sol edifici de dues esglésies anteriors, Sant Vicenç i Sant Salvador, per la qual cosa presentem per separat les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina